| robert capa | gerda taro |
|
Chim (David Seymour) va néixer a Varsòvia, Polònia. Va estudiar arts gràfiques a Leipzig i el 1933 va començar en el món de la fotografia mentre continuava els seus estudis a la Sorbona a París. Va cobrir molts esdeveniments polítics importants per a revistes capdavanteres, entre aquestes Life, començant per la Guerra Civil espanyola. En esclatar la Segona Guerra Mundial va anar-se’n a Nova York. Durant la guerra va prestar els seus serveis com a intèrpret de fotografies a les Forces Aèries dels Estats Units a Europa. El 1947, Chim va cofundar una cooperativa de periodistes fotogràfics juntament amb els seus amics Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i William Vandivert. Les seves sèries de fotografies del període postbèl•lic sobre els nens europeus mutilats físicament i espiritualment van atraure l’atenció del públic mundial, es van publicar en un llibre de la Unesco i van formar part de l’exposició pòstuma Chim’s Children. A propòsit dels retrats d’aquelles petites víctimes de la guerra, que traspuen llàstima i compassió, un amic va dir que per a Chim les guerres eren un crim immens contra els nens. Chim, que parlava diverses llengües amb fluïdesa i tenia profundes afinitats amb molts països i pobles, era una persona veritablement internacional. Entre els seus múltiples treballs fotogràfics hi ha excel•lents retrats de Bernard Berenson i d’Arturo Toscanini. Chim va morir pels trets de la metralleta d’un franctirador egipci el 1956, quatre dies després de l’armistici a Suez. Cronologia 20 de novembre de 1911 |
|
1914
Al començament de la Primera Guerra Mundial emigra de Varsòvia a Odessa passant per Minsk amb la seva família.
1919
Torna a Varsòvia.
1929
Es gradua al Jewish Gymnasium Ascolah a Varsòvia.
1929–31
Assisteix al Staatliche Akademie für Graphische Künste und Buchewerbe a Leipzig, Alemanya, i estudia la nova tecnologia d’impressió en color.
1932
Arriba a París per estudiar química i física a la Sorbona.
1932
Fa de representant a París per a Ruan, una empresa de premsa i fotografia publicitària de Varsòvia. Coneix Henri Cartier-Bresson.
1933
David Rappaport, un amic de la família, propietari de Rap, una agència fotogràfica de París, li presta una càmera fotogràfica. Produeix còpies i les segella amb el nom de “CHIM”, l’abreviació fonètica en versió francesa del seu cognom. Fotografia París de nit. Publica obres a Vu, Regards i La Vie Ouvrière.
1934
Forma part del personal de plantilla de la revista Regards, amb la qual manté una intensa relació fins a 1939. Coneix Capa.
1935
Fotografia el Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura, que té lloc a París, i la Guerra Civil espanyola com a corresponsal especial per a Regards.
1936
A París fotografia vagues i ocupacions a les fàbriques (maig-juny) i esdeveniments que culminen amb el Govern del Front Popular liderat per Léon Blume (juny). A Espanya, fa fotografies a bord del vaixell de guerra Jaime I, que se suposa enfonsat per les forces feixistes.
1936–38
És fa conegut per la seva cobertura de la Guerra Civil espanyola, que es publica internacionalment, i d’altres esdeveniments importants que tenen lloc a Europa i al nord d’Àfrica. Les seves fotografies es distribueixen a través d’Alliance, l’agència fotogràfica de Maria Eisner.
1937
Fotografia Picasso davant del seu quadre antibel•licista Guernica a l’Exposition Internacionale des Arts et des Techniches de la Vie Moderne a París.
1938
Selecciona deu de les seves fotografies perquè es reprodueixin en el primer volum de War in Spain de S. L. Shneiderman; el llibre el publica el pare de Seymour.
1939
Fotografia republicans espanyols fugint cap a França (febrer). Documenta el viatge de 1.000 republicans espanyols en el S. S. Sinai rumb a Mèxic per a Paris Match. Accepta la invitació del president Lázaro Cárdenas per anar a fer fotografies a Mèxic; publica imatges d’aquest país a Life i Paris Match. Arriba a Nova York al setembre justament quan a Europa comença la Segona Guerra Mundial. Crea a Nova York Leco Photographic Service al costat del fotògraf berlinès Leo Cohn.
1940
La seva germana Eileen Shneidermann, el seu marit i la filla del matrimoni arriben a Nova York.
1942
Rep formació en intel•ligència militar a Camp Ritchie, Maryland, després d’enrolar-se a l’Exèrcit dels Estats Units, però no li prestar serveis en una posició de combat a causa de la seva visió deficient. Esdevé ciutadà dels Estats Units i adopta un nom nou, David Robert Seymour. Presta els seus serveis com a intèrpret de reconeixement de fotografies a Anglaterra. Ascendeix a sergent dins l’exèrcit dels Estats Units.
1944
Ascendeix a segon lloctinent. Viatja a França just després del Dia D i abans de l’alliberament de París. Rep l’Estrella de Bronze.
1945
Ascendeix a lloctinent. Transporta negatius confidencials del Govern al Pentàgon. Torna a Nova York i treballa a Leco després de complir el seu deure militar en actiu.
1946
Coneix Beaumont i Nancy Newhall, conservadors fotogràfics del Museum of Modern Art de Nova York.
1947
Reprèn la tasca fotogràfica per encàrrec de la revista This Week amb un article titulat “We went back”, en el qual fa un repàs dels llocs més famosos de la Segona Guerra Mundial: la platja d’Omaha, Reims i els camps de concentració de Dachau. Cofunda la cooperativa Magnum Photos Inc., amb els seus amics Robert Capa, Henri Cartier-Bresosn, George Rodger i William Vandivert. Fotografia les instal•lacions d’energia nuclear de França acompanyat de David Schoenbrun de la CBS. Publica imatges a Saturday Evening Post i Holiday.
1948
Produeix “Chim’s Children”, documentació fotogràfica de nens víctimes de la guerra que li ha encarregat el Fons Internacional d’Emergència de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef), organisme per al qual viatja per Àustria, Txecoslovàquia, Alemanya, Grècia, Itàlia, Hongria i Polònia durant un període de dotze setmanes. S’assabenta que els nazis han matat els seus pares a Otwock, Polònia, el 1942. Publica imatges de nens després de la guerra a la revista Life. Fotografia la nova nació d’Israel, la democràcia a l’Alemanya occidental, les noves dependències de les Nacions Unides a París, la primera reunió del Consell d’Europa a Estrasburg. Comença a fotografiar en color. Es fa amic de Carlo Levi.
1949
Publica quaranta-set fotografies a The Children of Europe, publicat per l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Educatiu, Científic i Cultural (Unesco). Produeix més de 2.500 fotografies del Vaticà, al qual dóna imatges: Darrere el teló a la Ciutat Santa. Participa en l’exposició Quelques images de Hongrie a París. Col•labora amb Robert Capa en un projecte sobre París per a Holiday.
1950
Coneix el fotògraf Erich Lessing, que també entra a formar part de Magnum.
1950–55
Viatja per tot Europa (amb base a Roma i a París) i per Israel, per encàrrec de les principals publicacions europees i americanes. Fa nombroses fotografies a Itàlia, sobretot als poblets, on documenta rituals catòlics, classes d’alfabetització i el colom “Arturo”, ciutadà de la Piazza San Marco. Fotografia les actrius Ingrid Bergman, Gina Lollobrigida, Joan Collins, Ava Gardner i Audrey Hepburn, així com Arturo Toscanini i Bernard Berenson.
1952
Participa en l’exposició Weltausstellung der Photographie a Lucerna, Suïssa.
1954
Mentre compleix un encàrrec per fotografiar la reina de Grècia, viu i documenta el pitjor terratrèmol de la història de Grècia. També fotografia els monestirs de Meteors.
1954–56
Presideix l’agència Magnum després de la mort de Capa a Indoxina.
1955
Participa a l’exposició The Family of Man, organitzada per Edward Steichen al Museum of Modern Art de Nova York.
1956
A Roma, deixa de viure a l’hotel i es trasllada a un pis. Publica fotografies a Newsweek i House and Garden. Escriu l’article “The Legends of Rome”, el primer per a House and Garden. Fotografia unes instal•lacions atòmiques a Anglaterra. Participa en la primera exposició col•lectiva de Magnum a Photokina, que se celebra a Colònia. Viatja a Egipte passant per Xipre per cobrir la guerra a Suez.
10 de novembre de 1956
Al costat del fotògraf francès Jean Roy (Paris Match), que l’acompanya en el camí cap a El Qantara per cobrir un intercanvi de presoners de guerra ferits, Chim mor a causa dels trets d’un franctirador egipci.
